Joom!Fish config error: Default language is inactive!
 
Please check configuration, try to use first active language

Tristesa líquida. Relato de Elena Marí.

Isabel Larraburu

Tristesa líquida. Relato de Elena Marí. PDF Print E-mail
There are no translations available.

La tristesa pot ser un sentiment líquid, que s’escapa entre els dits quan el vols agafar, però alhora els mulla tots completament. Per desgràcia, triga massa a assecar-se, perquè quan és líquida es prolonga dies i dies i tenyeix d'un imperceptible color d’humitat totes les hores.

Mentrestant, una no adverteix la seva presència i no és al cap d’un llarg temps, si és que una se’n pot sortir del bassal de tristor, que adverteix la seva floridura: els dies passats sense que cap il·lusió arribi a il·luminar el somriure; la deixadesa a l'hora de portar a terme alguna cosa quotidiana com rentar-se les dents, sense esma per posar cura entre els racons dels queixals, sense el desig d’escollir una pasta que faci bon gust; la manca d’interès que anul·la la capacitat de sorprendre's, perquè les novetats han deixat de formar part del terreny d’allò perceptible, simplement la manca d’empenta per travessar per noves situacions les converteix en invisibles.

La tristesa es torna líquida quan una ha oblidat el fet o la conjunció de situacions que la van fer aparèixer. Arriba a tenir una humitat vaporosa a mesura que la manca d’esperança anul·la qualsevol iniciativa per a desprendre-se’n. No té color, però sí la propietat de treure la brillantor de cada moment, fent-la desaparèixer en una sopa esmorteïda d’instants cada cop més insípids, perquè una, aliena de tot com està, no és capaç de treure-li suc a l’ara.

La tristesa aigualida emboira la ment, com els núvols tapen el sol els dies d’un cel gris blanquinós que ni tant sols amenaça pluja. Fixa un vel a la mirada i no deixa que s’entusiasmi, ni que vibri, dirigint les pupil·les cap allò que una desitja. Amb el cerumen que aquesta tristor va depositant en les orelles, la veu de la pròpia ment enterbolida es percep més alta que els estímuls del voltant. El cos sencer poc els respon, immers en la inèrcia dels moviments cadenciosos, o més aviat decadents.

La tristesa líquida navega per un cos a la deriva, exempt de patrona que dirigeixi, només mogut per l’hàbit. Per això una no transita mai per camins nous. Per això no té de què penedir-se, ni cap celebració per haver arribat a una fita. Per això té poc per compartir, perquè la pròpia absència no és bona companya.

Però aquesta tristesa aigualida no arriba mai a sortir d’una en forma de llàgrimes. No té aquest poder d’aflorar per a sentir-la com a pròpia. No és mai un sentiment generós a l’hora de suggerir indicis de la seva existència a qui el transporta per la vida. La seva aigua trista es queda dins d'una, rovellant les articulacions, restant l’agilitat que dóna gràcia als moviments. Sempre imperceptible per a qui la porta. I una no li pot fer front al que no pot reconèixer.

 

Elena Marí. Periodista i guionista d'Eivissa.

 

Nuevo Libro


Atención Plena: Elimina el malestar emocional provocado por la multitarea y la dispersión mental
Ver más

Para comprar fuera de España, ver más.

Isabel Larraburu

¿Quién está en línea?

We have 34 guests online

Terapia en:

  • Español Español
  • Catala Català
  • English English
  • Français Français
  • Portugues Português

Sitios amigos

Doctoralia.es

You are here  : Home Artículos Psicología General Tristesa líquida. Relato de Elena Marí.

DESTACADOS

  • There are no translations available.

    Revista WEB

    Mi amigo era un psiquiatra “ high achiever”, aquél que siempre se ponía el listón más alto para poder disfrutar superándolo. Obsesivo y perfeccionista, condiciones que hasta la fecha le habían hecho actuar bastante correctamente y controlar todas las situaciones de modo exhaustivo. Por supuesto tenía un super CV , las mejores notas, y todos los triunfos académicos y profesionales esperables para alguien de su edad.

  • There are no translations available.

    No publicado

    Nuestra vida está plagada de situaciones en las que se nos pasaron por alto detalles tan obvios que nos tuvimos que cuestionar para nuestros adentros si somos un poco lerdos o simplemente son los primeros síntomas de una enfermedad deteriorante. En otras ocasiones nos ocurre aquello tan típico de  solo fijarnos en cosas que casualmente nos ocupan la mente o nos preocupan.